La pèrdua parcial o total d’aquests quadres poden comportar paralització de certes activitats sensibles.

Des del punt de vista de la protecció contra incendis, la inundació de l’interior dels quadres amb agents gasosos, com ara el CO2, és una de les formes més eficaces d’actuació. L’ús d’aquest agent normalment va lligat a l’existència de certs buits i obertures als quadres, ja que les normes de disseny d’aquest agent extintor permeten compensar les pèrdues produïdes mitjançant aquests espais mitjançant la descàrrega d’una quantitat de gas addicional.
Una de les maneres habituals de realitzar aquesta extinció és a través d’un sistema de cilindres situats a l’exterior dels quadres, que condueixen el gas a través d’una canonada i uns difusors que se situen a l’interior del quadre/armari, normalment amb entrada per la part superior o la cara lateral. El mostreig es realitzarà també a l’interior dels quadres, a través de capil·lars o punts de mostreig situats dins dels mateixos armaris.

Alguns sistemes d’extinció gas permeten unificar l’extinció i la detecció mitjançant l’ús d’un tub flexible situat a l’interior del quadre. En aquest cas, tot i ser una solució vàlida i molt implementada, poden existir problemes per a l’extinció de quadres estancs que tenen l’incendi confinat a l’interior.

Finalment, hi han altres sistemes vàlids per a la protecció de l’interior de quadres i armaris elèctrics, com ara els sistemes d’aerosols condensats, que estàn formats per partícules ultrafines de sals de potassi i gasos com a nitrogen i diòxid de carboni.