La controvèrsia al voltant de l’última edició de la UNE 23500

La darrera edició de la norma UNE 23500:2021, relativa als sistemes d’abastament d’aigua contra incendis, ha introduït canvis significatius que han generat certa controvèrsia en el sector, especialment pel que fa als sistemes de ruixadors de risc extra, habituals en establiments logístics.

Un dels punts més destacats d’aquesta actualització és l’exigència que aquests sistemes siguin de classe doble, un requeriment que, a la pràctica, obliga a disposar de dos dipòsits de reserva completa.

Dificultats en la implementació pràctica

A Contraincendis Girona ens hem trobat amb situacions complexes a l’hora d’adaptar projectes a aquesta nova normativa. En un cas concret, el client ja tenia dificultats per ubicar un únic dipòsit; adaptar-se al requeriment de dos dipòsits resultava pràcticament inviable.

Aquest increment en les exigències, que supera el que és habitual en les instal·lacions reals, ha posat en dubte la viabilitat d’algunes aplicacions de la norma.

La norma UNE 23500:2021 no és reglamentària

Després de consultes amb diversos agents, inclosa l’Administració, la resposta ha estat clara: la norma de referència reglamentària continua sent l’edició de 2012. La UNE 23500:2021 no té caràcter obligatori segons la normativa vigent.

Fins ara, l’evolució de les normes acostumava a incorporar millores en seguretat i plantejament. De fet, l’edició del 2018, tot i no ser tampoc reglamentària, representava un pas endavant raonable respecte a la del 2012. No obstant això, l’edició del 2021 introdueix exigències, com la classe doble, que des del nostre punt de vista, desacrediten en part la seva aplicació pràctica.

El marc normatiu: què és reglamentari i què no?

El Reial Decret 513/2017, mitjançant la seva disposició final quarta, estableix que les normes reglamentàries són les que figuren a l’apèndix de l’annex I. Perquè una nova edició d’una norma es consideri reglamentària, cal que s’actualitzi el llistat mitjançant una resolució de la Direcció General d’Indústria —cosa que fins ara no s’ha produït.

Mentrestant, es pot acceptar una edició posterior sempre que no alteri criteris bàsics i simplement actualitzi assajos o millori la seguretat intrínseca. Aquesta condició, però, és ambigua i se centra en requisits de producte, no en criteris de disseny.

Exemples concrets

Per exemple:

• La norma per a sistemes de ruixadors reglamentària continua sent UNE EN 12845:2005 + A2:2010, malgrat existir l’edició del 2016 amb annexos rellevants.
• En el cas dels sistemes d’evacuació de fums, la norma reglamentària és la UNE 23585:2004, tot i que també n’hi ha una de 2017 més actualitzada.

Aquestes edicions posteriors no són oficialment reglamentàries, encara que s’utilitzin habitualment en el disseny tècnic.

Un nou enfocament a Catalunya i a la resta de l’Estat

Històricament, a Catalunya i en altres comunitats, les instal·lacions de protecció contra incendis no estaven sotmeses a inspeccions reglamentàries, a diferència d’altres sistemes de seguretat industrial.

Amb l’entrada en vigor del RD 513/2017, s’ha activat un nou marc d’inspecció reglamentària, que planteja un futur més estructurat i segur per al sector.

Reflexió final: cap a una major claredat normativa

Des de Contraincendis Girona creiem que, a llarg termini, aquest enfocament serà molt positiu. No obstant això, per avançar amb seguretat i eficiència, cal més claredat sobre aspectes clau de les normatives aplicables.

Els procediments d’inspecció s’aniran perfeccionant amb el temps, però mentre això passa, és fonamental tenir certeses sobre quines normes són realment d’aplicació obligatòria i quines tenen caràcter merament orientatiu.