Tot i que moltes vegades les atmosferes explosives (ATEX) es relacionen amb la presència de líquids combustibles o inflamables, el risc d’explosió en sòlids és present en una important quantitat de processos industrials.

Això passa, per exemple, amb productes com farines, grans, midó, sucre, cacau, llet de pols, espècies, plàstics com el polipropilè, fàbriques on es treballa amb fusta o metalls i molts altres productes orgànics. Es poden generar pols explosiva si es troben en partícules prou fines en contacte amb l’aire. En aquests casos, la presència d’elevadors de cànecs, emmagatzematges en forma sitja, els molins o filtres de mànigues són elements o zones potencialment perilloses.

Això implica que el risc no només se situa en la indústria química, petroquímica o farmacèutica, sinó que és present a bona part dels sectors productius.
Des del punt de vista preventiu, a més d’analitzar i complir els estàndards normatius per a les zones definides amb atmosfera explosiva, cal determinar mesures de protecció adequades. La primera ha de partir de tècniques organitzatives, amb un control exhaustiu dels treballs que es fan en aquestes atmosferes, ja siguin treballs en calent, treballs en altura o l’ús d’aire comprimit. Altres mesures han de passar pel control de l’electricitat estàtica, l’extinció d’espurnes, la detecció de monòxid de carboni, el mesurament de velocitats, etc.

A més de la mateixa prevenció, cal prendre mesures des del punt de vista de la protecció en cas d’explosió, destacant el venteig d’explosions, l’ús de recipients resistents a explosions en recipients petits i la supressió d’explosions.

En definitiva, es tracta de riscos que cal tenir en compte, malgrat l’existència de la creença popular que els sòlids no estan relacionats amb les atmosferes explosives.