La indústria alimentària opera en entorns amb condicions molt exigents: baixes temperatures, altes humitats, rentats freqüents amb aigua a pressió, presència de matèria orgànica i moviment constant de productes.
Tot això complica la instal·lació de sistemes de detecció d’incendis, ja que les solucions convencionals sovint no són adequades i, en molts casos, poden resultar contraproduents.
Per aquest motiu, la selecció del sistema de detecció s’ha de fer de manera específica per a cada ambient, avaluant la interacció entre tecnologia, higiene, seguretat i normativa.
Així doncs, és essencial entendre bé les característiques de cada espai per escollir la solució més eficient.
Ambients típics en la indústria alimentària i la cadena de fred
En aquest sector, els principals espais on cal instal·lar sistemes de detecció són:
- Cambres d’ultracongelats (< -30 °C, habitualment -40 °C)
- Túnels de congelació
- Cambres de congelats (≈ -24 °C)
- Frigorífics (propers a 0 °C)
- Zones refrigerades (+0 a +10 °C, habitualment +4 °C)
- Obradors (≤ +15 °C)
Com es pot veure, cada ambient presenta reptes tècnics diferents que influeixen directament en el tipus de sistema a implementar.
Tecnologies de detecció: avantatges i limitacions
Detectors puntuals de fum o temperatura
No són una bona opció per als ambients alimentaris freds o humits.
Aquests detectors acumulen condensació i humitat. A més, poden convertir-se en focus de contaminació bacteriana i, d’altra banda, no estan dissenyats per treballar a temperatures negatives.
Conclusió: no són recomanables en ambients de fred o amb humitat elevada, ja que no garanteixen una detecció fiable.
Barreres d’infrarojos
Tot i ser habituals en altres sectors, aquestes barreres presenten diverses limitacions en instal·lacions alimentàries:
- Condensació a les lents, que redueix la fiabilitat.
- Boirines generades pel fred o els rentats, que poden provocar falses alarmes.
- Límit tècnic de temperatura i humitat.
Per tant, només són viables en cambres poc extremes, i sempre utilitzant barreres industrials específicament dissenyades per a aquests entorns.
Sistemes d’aspiració ASD
Aquesta és una de les tecnologies més recomanables per a cambres de conservació de congelats i ultracongelats.
Avantatges principals:
- Alta sensibilitat: detecten partícules molt petites, fins i tot dissoltes en grans volums d’aire.
- Flexibilitat: les canonades es poden instal·lar fora de l’ambient fred.
- Possibilitat d’afegir filtres, trampes de condensació i altres elements de protecció.
A més, els sistemes ASD permeten mantenir el funcionament òptim fins i tot en condicions adverses.
Per aconseguir-ne el màxim rendiment, cal un disseny tècnic acurat, adaptant el tipus de mostreig i els accessoris.
Cable sensor de temperatura fixa
Tot i ser una solució econòmica, no és adequada per a ambients de fred extrem.
La temperatura mínima d’activació (a partir de 57 °C) és massa alta en comparació amb la temperatura ambiental.
Com a conseqüència, la detecció es retarda.
A més, els sistemes frigorífics compensen els augments inicials de temperatura, retardant encara més l’alarma.
En resum, només és apte per a àrees on la higiene no sigui crítica i mai en cambres amb temperatura negativa.
Cable sensor termovelocimètric
Aquest tipus de cable detecta increments ràpids de temperatura en lloc d’un valor fix.
És resistent als rentats intensius i als productes químics, i està disponible en materials aptes per al contacte amb aliments (tefló o acer inoxidable).
A més, és ideal per a entorns de tractament d’aliments, on la neteja i la higiene són prioritàries.
Tanmateix, no és recomanat per a cambres de temperatura negativa, ja que els sistemes de refrigeració poden emmascarar els increments de temperatura.
Conclusió
La detecció d’incendis en la indústria alimentària no admet solucions genèriques.
Cada ambient requereix una anàlisi específica i un disseny tècnic que combini seguretat, higiene i fiabilitat.
Per tant, és fonamental comptar amb professionals especialitzats que entenguin les particularitats de cada espai i puguin aplicar la tecnologia més adequada.
En resum, el disseny d’un sistema de detecció ha de considerar:
- Les condicions ambientals (temperatura, humitat i rentats).
- Les exigències d’higiene i la normativa alimentària.
- La velocitat de propagació del foc en cada entorn.
- La generació i dissipació del fum o la calor a la zona protegida.
- La continuïtat del procés productiu i la reducció de falses alarmes.
Finalment, un bon sistema de detecció és aquell que garanteix seguretat i tranquil·litat sense interferir en el procés productiu.