Una part essencial dels sistemes de detecció i alarma d’incendis és assegurar una comunicació efectiva. Aquesta es duu a terme mitjançant dispositius de senyalització acústica i, si cal, visual. Aquest procés és clau per garantir la seguretat de les persones a l’edifici protegit.

Segons la norma UNE 23007-14:2009, es defineixen les obligacions tècniques sobre la col·locació i l’ús dels dispositius d’alarma. També estableix els nivells sonors mínims necessaris per assegurar la seva eficàcia.

Requisits de nivell sonor

La norma indica que el nivell sonor mínim ha de ser de 65 dB a tots els punts de la instal·lació. Alternativament, ha de ser almenys 5 dB per sobre del soroll ambiental que pugui durar més de 30 segons. Aquesta diferència garanteix que l’alarma sigui sempre clarament audible.

En espais com hotels, hospitals o residències, on cal despertar persones, el nivell ha de ser més alt. En concret, s’exigeixen 75 dB mesurats a la capçalera del llit. Això assegura que el so sigui suficient per interrompre el son en situacions d’emergència.

Col·locació i diversitat de dispositius

A més dels nivells sonors, és imprescindible col·locar adequadament els dispositius per cobrir totes les zones de l’edifici. Quan hi ha persones amb discapacitats auditives, es recomana combinar senyalització acústica amb elements visuals com balises lluminoses. Així, es garanteix que tothom pugui percebre l’alarma, millorant la seguretat general.

Conclusions

L’efectivitat d’un sistema d’alarma d’incendis depèn de la rapidesa i claredat amb què s’alerten les persones. Complir la norma UNE 23007-14:2009 no és només un requisit legal, sinó una mesura essencial per protegir vides en cas d’emergència.